El solstici de l'estàtua

Fa molt, molt de temps, a un lloc llunyà, vivia un poble de gent vanitosa. Per a alimentar la vanitat es feien estàtues. Les posaven per tot. Als jardins, als parcs. També a les portes de les cases, o dalt de tot de penyes a les afores de la ciutat. A totes bandes es veien formes humanes de color blanc, com fantasmes.
Un punt flac de lèxtrema vanitat d'aquell poble era els materials de les estàtues: guix sobre una estructura de fusta i filferro. Aquesta circumstància compensava amb la fragilitat -i conseqüent desgast- la desmesurada producció estatuària d'aquell poble.
Però la vanitat que poblava l'interior de cada figura no era, habitualment, mica fràgil ni poca cosa. Així, podríam dir que les estàtues tenien una dimensió espiritual que les feia fortes més enllà de la pobre durabilitat material.
Un dia va sortir d'un taller una estàtua amb una gran virtud. O gran defecte. Contenia moltes vanitats. Moltes.
Era massa força espiritual per aun cos de guix tan dèbil. Aquella estàtua va ser plantada cerimonialmet a un lloc prominent de l'àgora, una nit de lluna plena, envoltada d'un núvol de fum d'encens.Des d'aquell mateix moment les vanitats que contenia començaren a lluitar entre elles. Fins i tot deformaren un poc una cama amb la força de la lluita.(Algú va dir que havia vist un hàlit de llum als ulls, però el va creure).
No feia ni un any des de la fabricació de l'estàtua, quan els habitants de la ciutat decidiren acabar amb aquella lluita de vanitats que s'havia escampat enfora de l'estàtua i afectava a persones. L'astròleg fixà el dia del solstici d'estiu com a data propícia per a la destrucció de la figura. I així es va fer. La nit del solstici sacerdotesses i sacerdots prepararen la foguera ritual. Després l'estàtua hi cremà, diuen que molt llargament. Conten que es veia clarament com les vanitats cremaven a l'interior, primer, i que, després d'hores, caigué de sobte ja feta cendres.
Des de llavors es fan fogueres purificadores la nit del solstici, que molts segles després es digué de sant Joan.
Des de llavors, també, les estàtues es fan de bronze.


































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































































´ñç`k

Estampa de Villangómez

Estimats amics:

Record en Marià Villangómez caminant pel carrer. Per la via Púnica concretament. Les espatles amples, la seua manera de caminar i una mirada que mirava més enllà –més enllà de qualsevol cosa material d’aquell entorn-, li conferien un aura de respectabilitat que pocs gosaven traspassar. Pareixia unànime el respecte per la seua voluntat de solitud. Per aquell temps ja sabia que era un autor important de la literatura catalana, però per molta aura que tingués, un veí és abans veí que pròcer de les lletres.

El següent que record són les seues lliçons de català a l’Institut d’Estudis Eivissencs. Quan encara el català no era part del pla d’estudis de les escoles, jo vaig pensar que dedicar-hi algun temps no em faria mal. Així ho vaig fer, i, mentre els meus companys jugaven a futbol i se’n fotien de mi, jo dedicava el temps a escoltar les explicacions del mestre, sempre acurades i exactes, sobre el seu Curs d’iniciació a la llengua.

Alguns anys després, vaig col·laborar a una revista de poesia, ja desapareguda, com pràcticament totes les revistes de poesia. Es deia Escalbruix i es publicava a Palma. L’any 1988 els editors varen decidir fer un número especial pel mil·lenari de la nació catalana. Varen escriure a alguns dels poetes més importants del moment demanant-los una col·laboració. Parlant amb els editors va sortir el nom de Marià Villangómez i vaig dir que jo podia parlar amb ell. Record com varen obrir els ulls, fascinats. L’inaccessible pròcer de les lletres que era per a ells, per a mi era, senzillament, un veí solitari.

Dies més tard vaig parlar amb ell aprofitant una lectura poètica a la que sabia que assistiria. Li duia un exemplar del número anterior de la revista. Abans de parlar d’altra cosa, va insistir a llegir el poema meu que s’hi publicava, com si fos una targeta de visita. “Carai, en Sarradell!”—va dir en acabar. Cosa que em vaig prendre com inequívoc senyal d’apreciació. Després de dir-me que no enviaria cap col·laboració a la revista, es va excusar: “fa molts d’anys que ja no escric poesia...”

Publicat el 16 de desembre de 2012 a noudiari.es

Muts

He contat aquesta anècdota moltes vegades. Però aquestos dies la he recordat seguit. Va ser fa uns sis o set anys, no sabria dir-ho amb exactitud, sopàvem un grup d’amics a casa d’en Vicent Bonet —Colombo, pels amics— i un dels convidats era en David Serra. El sopar va discórrer agradablement: bona conversa, bon menjar i bon vi. Després de sopar va aparèixer, de no sé on, una guitarra. I com sol passar quan els que no sabem de música tenim un músic a l’abast, al músic li va tocar tocar. Després d’un parell de temes del repertori d’Estatuas.d.Sal algú va fer la pregunta. “No has pensat mai en cantar en català?” No era la primera vegada que en David havia de respondre a aquesta pregunta. Però aquella vegada no va tenir temps. En Colombo, que té un espai a la seua biblioteca per als poemes dels seus amics, ja li havia posat a les mans un quadern de poemes meus. Supòs que va triar els meus perquè jo era davant. I allà mateix en David es va posar a la feina. Després de llegir-ne alguns es va decidir per Mar enllà. Alguns minuts després ja sonaven a la guitarra uns acords que, poc a poc, s’harmonitzaven amb les paraules. Sempre he envejat aquesta capacitat dels músics de crear en públic, com ho va fer en David aquella nit o com quan improvisen damunt d’un escenari. Per a mi el moment creatiu és sempre una cosa íntima, solitària. Una hora més tard estàvem tots aprenent la nova cançó i cantant-la a cor. Llavors no ho sabíem, però ho sabem ara, assistíem a l’origen de Projecte Mut. Avui, després de molt camí fet, de moltes actuacions a Eivissa, primer, a les altres illes, després, i des de València fins a Prada, el projecte s’ha materialitzat en un disc fet amb amor i amb cura dels detalls, com es fan les coses ben fetes.

Els que érem allà aquella nit podem dir que som els primers fans de Projecte Mut.

Publicat l'11 de gener de 2010 a l'Última Hora d'Eivissa i Formentera.